A continuació reproduïm una entrevista feta al diari El Món a David Levy, empresari i emprenedor social, que va crear una plataforma solidària: "Migranodearena". La entrevista no és completa, per la qual cosa només he extret aquelles preguntes-respostes que podria interessar als/les lectors/es del blog.És un reportatge fet per Victor Costa
[Selecció del reportatge realitzada per la redacció d'Activa't+45.]
Un porquet que s'ha anat fent gran: ha recaptat fins a 7,8 milions d'euros a favor de causes socials des de la seva fundació, té més de 117.000 usuaris dins la seva comunitat solidària i col·labora amb més de 2.800 organitzacions. Al seu consell assessor hi ha figures destacades com el president de Barcelona Tech City, Miguel Vicente, o el president del consell d'administració d'Esteve Teijin Healthcare i de la FCRi, Antoni Esteve, entre d'altres. Migranodearena celebra avui la seva nit més esperada amb #PremiosMigranodearena i #BeAVoiceNotAnEcho. "Sense recursos no hi ha projectes humanitaris, només somnis", que diu la veu solidària.
Amb poc més de 20 anys vas marxar a Nova York.
Volia anar a Nova York per tenir una experiència enriquidora i conèixer altres cultures. Vaig enviar molts currículums i em van dir molts vegades que no, però vaig acabar trobant unes pràctiques a Merrill Lynch a través d'un amic. Em vaig engrescar molt ràpid per la gent, la forma de viure i treballar. Vaig estar aproximadament 10 anys al banc d'inversió.
[...]
Un broker solidari
Em vaig adonar que el sector social era molt bon en el fi, però no en la captació de recursos. Vaig començar en un altre banc, no em va fer il·lusió i vaig engegar també DiverInvest. Quan comences de zero i vas cap amunt és més fàcil i la meva competència estava molt amunt... Vaig tenir un palpit: venia una crisi econòmica, tot i que mai vaig pensar que seria tan gran.
Què has après del tercer sector?
La part social em va enganxar molt perquè no sabia què era una fundació, feia aportacions econòmiques però no em satisfeia i volia implicar-me més. Jo sóc més de fer i demostrar que de preguntar-me si ho he fet bé o no. Em vaig adonar que hi ha molta gent que ajuda.
“La gent no ajuda més perquè no sap com fer-ho, ni quan és un bon moment, ni on ajudar”, assegures.
Molta gent em diu que vol ajudar, però que no sap com fer-ho. El nostre objectiu és posar-ho fàcil. Migranodearena és una referència del crowdfunding a escala nacional, però sobretot volem que sigui un punt de trobada de gent solidària també s'ho passa bé. En moltes fundacions sempre hi ha imatges molt dures, nosaltres intentem aportar la part positiva i constructiva de tot allò que es fa.
Canviar el relat de la solidaritat
Tot el que està passant és molt dur, però volem demostrar que ser solidari i ajudar també és una finestra per poder gaudir. El tercer sector està molt fragmentat a Espanya amb 8 o 10 fundacions molt grans que representen el 60% de l'activitat social, però no hi ha res entremig. En total són al voltant de 5.000 ONG molt petites que fan una feina sovint difícil d'explicar i conèixer.
[...]
Quin és el model de crowdfunding social de Migranodearena?
Migranodearena connecta persones i empreses compromeses amb causes socials que necessiten finançament. Abans hi havia un donant d'un milió d'euros i ara hi ha un milió de donants d'un euro. Ara fa 10 anys parlar de crowdfunding era com una paraulota, la gent no sabia ni què significava... I fer donatius online era desconegut. Encara ara el percentatge de donacions online és molt baix i hi ha molt camí per recórrer.
El fundraising tradicional ha quedat obsolet?
No. Totes aquestes paraules anglosaxones que tant agraden... El meu amic Quique Bassat que és pediatra i lluita contra la Malària també va impulsar la fundació. Estàvem esmorzant i em va proposar que la plataforma es digués El meu porquet perquè és la guardiola solidària de tota la vida, però online. Canvia la forma de comunicar, l'accessibilitat, la velocitat... Però s'està fent el mateix que s'ha fet tota al vida: canviar i millorar el món. El donant d'Espanya té 50 anys de mitjana, els més joves volen actuar a d'una forma més directa, a través de xarxes o Internet.
[...]
La solidaritat cotitza a l'alça?
Malauradament, ser solidari o fer una donació va per modes. Tu dones suport a un projecte perquè et toca d'aprop i llavors t'impliques encara més. La crisi encara no havia arribat de forma directa el 2007 i llavors el 80% de donacions anaven cap a Àfrica. Amb la crisi, es van fer moltes donacions als projectes del Raval o Barcelona i era com si els nens d'Àfrica ja no es morissin de gana... Va per modes. Una crítica que es fa sovint és que les desgravacions fiscals són poc incentivadores a Espanya i canviar-ho ajudaria. Aquestes són les àrees que aglutinen més campanyes: salut i investigació (46%), cooperació internacional (26%), integració i inclusió (10%), animals (6,6%) i refugiats (6,6%).
Òscar Camps assegurava en una entrevista a VIA Empresa que a Proactiva Open Arms aixequen diners "en un no-res" i que la clau és comunicar.
Coneixo l'Òscar Camps personalment. És una persona extraordinària i ha fet una comunicació molt bona. Un dia em van convidar a anar amb Open Arms i prefereixo fer una feina de despatx, però admiro molt aquells que marxen. Hi ha molta falta d'informació i a moltes entitats no lucratives els hi costa molt ser transparents perquè els recursos són petits. També hi ha moltes ONG amb pàgines web que ja t'envien un formulari. La comunicació és bona per donar-se a conèixer.
Quin és el secret per connectar persones i empreses amb causes socials?
No vinc del món d'Internet ni del món social. Tot ho hem après sobre la marxa. Darrere del màrqueting viral hi ha un treball d'investigació brutal. Em sento decepcionat amb les empreses perquè crec que van molt perdudes, volen fer moltes coses però mai saps per què ho fan i a vegades fan accions que no tenen res a veure amb la seva problemàtica.
Com per exemple?
No és una crítica, però hi havia un anunci de Repsol on el nen que posava la benzina tenia síndrome de Down... Què té a veure amb això? És fàcil engrescar la societat civil perquè hi ha persones bestials. També les he trobat en algunes empreses, però per la pròpia estructura no podien fer més. No hi ha un departament de responsabilitat social corporativa o si existeix és una persona que està a recursos humans però sense estratègia. Falta una mica d'estratègia a les empreses i encara no les sabem engrescar.
La RSC com a acció real o brindis al sol?
Carrefour va carregar-se totes les bosses de plàstic perquè els hi costava molts diners i gràcies a aquesta empresa no hi ha bosses de plàstic i sí un estalvi gegant. Ara pagar cinc cèntims per una bossa de plàstic et sembla normal quan abans et semblava una aberració. Sempre hem predicat amb la situació de win-win entre societat, empresa i entitat no lucrativa. Hi ha molts casos on pots tenir una repercussió positiva per a l'empresa, però en general costa molt...
Com és digitalitza una ONG? Teniu Barcelona Tech City com a partner.
Cada cop és més fàcil. El món social està intentant aprofitar tot allò que aporta tecnologia i anirà en augment perquè és clau per recaptar recursos, explicar històries, engrescar la gent... Vam ser pioners amb el Giving Tuesday, totes les donacions van passar per blockchain i es va fer seguiment de les donacions online.
Blockchain, Big Data, intel·ligència artificial... ONG a la carta?
Tenir tota la informació amb Big Data ens permet tenir-ho tot connectat amb més fiabilitat i seguretat. El blockchain és una altra via segura d'obtenir informació però no és res disruptiu. Volem ser pioners i sí que hi ha una oportunitat de Big Data per captar a la persona en el moment oportú.
També existeixen nous models com el matchfunding.
El matchfunding és un model híbrid que combina col·laboració ciutadana i empresarial o institucional. Es tracta de què les persones posin uns diners i si s'arriba a la quantitat fixada llavors l'empresa ho duplica fent matchingamb la donació. Les dues parts es posen d'acord per finançar el 50% del projecte, però s'ha d'arribar a l'objectiu. Tot compta.
[...]
Per què són importants els Premis Migranodearena?
Cada any tenim més de 1000 reptes que es fan a la plataforma i a vegades és de gent que no coneixem. Vam decidir premiar la gent, parar un dia l'any i trobar-nos més enllà de les xarxes socials. Es poden veure tots els projectes i votar aquell que més t'agrada. Es fa un petit reconeixement al guanyador, però no és el fi sinó el reconeixement. Parar, escoltar i mirar enrere és emocionant i serveix per seguir endavant.
L'empreneduria no té limit d'edat... I és una nova font d'oportunitats per no endarrerir-se en fer-se un lloc en el món empresarial i laboral.
Amb aixó podem concloure que podem aixecar projectes personals i col.lectius amb empenta, il.lusió i bons aliats com ara David Levy.
Si vols saber més de Migranodearena, prem en aquest enllaç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario