La "motxilla" del país alpí serà un trencaclostes pel Govern, els sindicats i els treballadors,
aquests principals afectats
La Moncloa envia un document a Brussel·les per presentar l'acció de Govern, que inclou l'increment del salari mínim o la reforma de l'Estatut dels Treballadors.
COM FUNCIONA "LA MOTXILLA"?
Anem per parts. La batejada com a motxilla austríaca –o la creació d’un fons per al treballador– té per objectiu que “la indemnització que cobra el treballador quan és acomiadat la pagui l’empresa, però no en el moment d’acomiadar-lo, sinó mentre se’l va contractant i pagant la nòmina”. És a dir, com passa a Àustria, l’empresa afegiria mensualment un percentatge que s’aplicaria a la nòmina de cada un dels treballadors. En el cas austríac és de l’1,53%.
L’empresa, doncs, va sumant diners a la guardiola i, arribat el moment en què decideix desfer-se del treballador –que ha de portar un mínim de sis mesos a la companyia–, aquest pot triar entre endur-se els fons al nou lloc de feina i no tocar-lo, retirar tots els diners o bé agafar-ne només una part.
Si acabada la vida laboral, la persona compta amb aquest fons, li servirà com a “complement al pla de pensions” i, per tant, la motxilla l’acompanya durant tot el temps que treballa i fins que es jubila.
BENEFICIARIA A ESPANYA?
Segons l'investigador, a Espanya “els empresaris s’hi oposen perquè entenen que ja paguen moltes cotitzacions a la Seguretat Social i, a més, s’hi hauria d’afegir aquesta”. El cost d’un treballador per a l’empresa ja és elevat a l’Estat espanyol i caldria sumar aquest percentatge.
Actualment, tal i com està muntat el sistema, molts empresaris opten per acomiadar els treballadors temporals o, simplement, deixar que acabi el contracte. I més tenint en compte que a Espanya gairebé un 26% dels contractes són temporals. Això vol dir que l’empresa només es fa càrrec dels treballadors que acomiada; en canvi, si es creés el fons per als treballadors, hauria d’abonar aquestes quantitats per a tota la plantilla. De fet, el propi document presentat per La Moncloa a Brussel·les, reconeix que Espanya “presenta una elevada destrucció d’ocupació en les recessions, que incideix especialment en els treballadors temporals”.
PER QUÈ NO ACOMIADEN a ÀUSTRIA?
Les diferències entre Àustria i Espanya es poden resumir en tres factors: el teixit productiu, la legalitat i la manera de funcionar dels sindicats. “Si quan les coses van malament [els sindicats] es consciencien de seguida i accepten rebaixes d’entre el 3% i el 5% dels salaris, les empreses no acomiadaran. Si, en canvi, els sindicats són molt més combatius i durs i no accepten res perquè diuen que el problema és de l’empresa, acabarà acomiadant”. I, pel que sembla, Àustria funciona seguint el primer model, mentre que Espanya s’identifica amb el segon. També hem de tenir en compte que ara per ara Àustria té uns salaris força superiors que en Espanya, la qual cosa afavoreix aquesta solució empresarial de "no acomiadar" per "rebaixes salarials".
A més, si ens fixem en el cas d’Alemanya –que encara té menys atur-, “acomiadar no és sempre la millor opció” perquè si l’empresa ho fa perquè no es pot permetre aquestes despeses durant un període de temps limitat només per raons econòmiques, acabarà perdent més a la llarga. “Si d’aquí nou mesos, l’economia es recupera, has de seleccionar un nou candidat, tenir-lo dos anys fent pràctiques, fer la formació i entrenar-lo en les noves tecnologies”, cosa que acaba costant més diners que el que s’ha estalviat la companyia durant els mesos que ha durat l’acomiadament.
