Aquest
Primer de Maig, festiu i reivindicatiu com des de que es va començar
a conmemorar (els Màrtirs de Chicago, lluitant per una jornada de 8
hores!), ha estat, almenys en aquest territori, i en la resta
d'Espanya, molt poc massiu...
Hi
ha vàries explicacions, peró sembla que les més adecuades són la
disbauxa del col.lectiu dels treballadors, no treballadors (aturats,
joves i senior) i pensionistes.
I
avui dia, per un fantasma que cubreix a tots els col.lectius
asalariats: la precarietat.
Primer de Maig de 2019 a Barcelona (Catalunya, Espanya). Dia festiu,
reivindicatiu peró poc massiu. Video gentilessa de MNews Media.
COM ES DEFINEIX LA PRECARIETAT LABORAL
És
la situació en que vivim ara mateix les persones treballadores que,
per raons diverses, patim processos que porten inseguretat,
incertessa i manca de garantia en les condicions de treball, més
enllà del límit considerat com a normal.
La
precarietat laboral té forta incidència quan els ingresos econòmics
que es perceben pel treball no cubreixen les necesitats bàsiques
d'una persona, ja que és la economia el factor amb el que compta per
cubrir les necessitats de la població.
En
les nostres societats desenvolupades las necessitats a satisfer amb
els ingressos salarials no impliquen només aquelles que estan
relacionades amb la mera supervivència biològica (queviures,
sostre, vestits, etc.) sinó que inclouen un numeró grup de demandes
relacionades amb la nostra nuestra naturalessa social: afectes,
lleure, cures, cultura, educació, comunicació, etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario